La lluita post-bolonya; una nova etapa

Any zero de l’aplicació del graus a les universitats públiques catalanes. Com molt bé prometien, ara l’assistència és obligatòria, les hores de treball dedicades a la carrera ascendeixen a 40 setmanals (52 en el cas de les enginyeries), i les matricules han augmentat una mitja de 20 per cent respecte a l’antic pla.

Per altre banda el ràtio alumne / professor ha augmentat en comtes de disminuir tal i com es prometia, l’aplicació de les vies lentes és encara inexistent en detriment dels estudiants que estudiem a l’hora que treballem i les empreses a través de préstecs i projectes Pymes d’investigació estan cada dia més còmodes, en la que esperen que serà casa seva durant molt de temps; La universitat pública.

D’aquesta particularment és d’on van néixer anys enrere petits focus de resistència contra el procés de Bolonya, que amb arguments a la mà i molt de treball van deixar de ser petits per convertir-se en desenes d’espais col·lectius de treball a les facultats ocupades durant l’any passat i acabant portant als carrers de Barcelona desenes de milers de persones. Paral·lelament aquests moviments van aconseguir fer madurar el seu discurs, trencant els murs de l’ universitat i arribant a realitzar una crítica sistèmica a l’entramat econòmic i social on actualment vivim.

Això va representar un gran victòria, donat que una de les conclusions que es van extreure, en el seu moment, es que no estem sols, que la nostra problemàtica es repeteix amb altres noms però amb la mateixa forma als instituts, a les escoles de primeria, a les escoles d’adults, a les escoles taller etc…

Es va elaborar així, un discurs en defensa de l’educació com a servei públic. Aquest fet suposava un salt qualitatiu importat, i va llençar la proposta d’un front comú per l’educació pública on tots els sectors socials poguessin participar-hi.

En aquesta línea des de principis del curs 2009/2010 s’han donat exemples d’espais on hem aconseguit confluir un nombre divers de sectors de l’educació junts. Aquests són, per exemple, la plataforma contra el P.R.I.M*. a la Universitat Autònoma de Barcelona on estudiants i P.A.S. (personal de assistència i servei) lluita colze a colze contra l’equip rectoral, i La Trobada de Lluites per l’Educació* on participen tan estudiants universitaris com professors, tan d’universitats com d’instituts, amb l’objectiu de coordinar i buscar sinergies en les seves respectives lluites.

Però el camí no acaba aquí, cara a un futur hem de seguir convergent lluites, i actualment la sanitat amb la llei 15/87 també esta essent atacada com a servei públic, precaritzant les condicions laborals de les treballadores i provocant una disminució en la qualitat del servei a base de retallades de pressupost.

I és aquí, on a nosaltres, després de la trajectòria que hem marcat, ens toca realitzar el primer pas de trucar a la seva porta i començar a fonamentar les bases del que ha de ser un moviment ampli i participatiu en defensa dels serveis públics.

Joan Giner Miguelez

Assemblea d’enginyeries de la UAB

1 – http://asslletres.blogspot.com/2010/01/plataforma-contra-el-prim.html

2 – http://www.marxaperleducacio.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s