Què penso de la votació d’avui al Parlament

En el dia de l’aniversari d’una consulta prohibida pel PP i el Tribunal Constitucional, el Parlament de Catalunya començarà el primer debat d’investidura d’aquesta legislatura. Just abans, tanmateix, hi haurà un altre ple on es votarà la Resolució presentada per JuntsxSí i la CUP fa uns dies, i seguidament la que hem presentat des de Catalunya Sí Que Es Pot. Tot i no tenir rang de llei, aquestes resolucions defineixen quina ha de ser la tasca política del Parlament de Catalunya durant aquesta legislatura.

En aquesta sessió del Parlament, hauré de votar a contracor, i també en contra del que crec que són les línies polítiques i programàtiques amb les que CSQP ens vam presentar a les eleccions. El grup parlamentari del qual formo part ha decidit votar en contra de la declaració d’inici del procés d’independència presentada per Junts pel Sí i la CUP. Com ja he comunicat als i les companyes del meu grup, no comparteixo aquesta postura, i considero que ens hauríem d’abstenir en aquesta votació.

Les raons són principalment dues. D’una banda, considero que la nostra crítica incansable a les retallades i la corrupció regnants en el govern de CIU, i posteriorment CDC, no pot ser de cap de les maneres utilitzada pels partits del «Búnquer» (PP, PSC, i Ciutadans), instal·lats en la crispació oportunista, en l’autoritarisme i en el NO permanent. Al mateix temps, l’aposta per la desobediència civil democràtica a les institucions del Règim de 1978 ha format sempre part del projecte de PODEM, al mateix nivell que el ferm compromís de realitzar un referèndum per decidir el futur de Catalunya.

Els principals problemes de la declaració presentada per Junts pel Sí i la CUP són, en primer lloc, l’absència d’un referèndum vinculant en el full de ruta previst, qüestió central en el nostre programa electoral i en els nostres plantejaments i, en segon lloc, el fet que contempli la independència com a únic horitzó possible de la ruptura amb el Règim de 1978, excloent altres opcions per a una ruptura democràtica, com la república federada o confederada. Però, la declaració té, tanmateix, un aspecte positiu que coincideix a la perfecció amb el programa de PODEM i de CSQP, i amb el nostre manifest fundacional. La defensa de l’obertura “d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana”.

Fa ben poc Pablo Iglesias va avisar que PODEMOS no formaria part de cap «Búnquer» amb PP, PSOE i Ciutadans i seguiria defensant un referèndum vinculant per a Catalunya. Si a escala estatal tenen clar el tema del Búnquer, a Catalunya ho hem de tenir claríssim. Lluny de ser la crossa legitimadora dels partits de l’immobilisme, dels que amenacen amb la suspensió de l’autonomia i dels que neguen la democràcia, nosaltres hem de treballar per mantenir un bloc democràtic pel dret a decidir, transversal al 80% de la societat catalana.

Desafortunadament no he pogut expressar aquestes opinions més enllà del Grup Parlamentari. No hi ha hagut cap debat intern dintre de PODEM o de CSQP per decidir quina postura havíem de tenir els i les diputades i no s’ha consultat als inscrits en cap moment. A falta d’un debat participatiu sobre què havíem de votar, vaig proposar que hi hagués llibertat de vot. Tot i així, el Grup Parlamentari va decidir que havíem de fer aquesta votació en bloc, sense arribar a un consens dintre del mateix Grup i sense fer partícip a totes les bases de PODEM i CSQP.

Malgrat pensar això, he decidit votar «No» seguint la decisió presa pel grup parlamentari. Aquesta no ha estat una decisió que m’hagi agradat prendre. Ho he fet perquè el President i el Portaveu del grup parlamentari em van informar de que l’incompliment de la disciplina de vot implicaria que em farien fora del grup. A més, vaig rebre pressions de la direcció estatal de PODEMOS, comunicant-me que avalaven aquesta decisió. Crec que aquestes no són les formes de gestionar la pluralitat i les diferències dins d’una organització. CQSP és una coalició diversa i PODEM un projecte plural, on caben diferents sensibilitats. Per això, considero que aquestes pràctiques són pròpies del verticalisme i la vocació monolítica dels partits tradicionals, i no de les noves formes de fer política a les quals aspirem.

Formo part de PODEM i em vaig presentar a les primàries perquè vull construir aquest projecte, que ha de ser una peça clau en el canvi que necessitem les classes populars. Des que vaig ser escollit diputat el passat 27S he entrat en contacte amb moltes lluites i moviments socials arreu el territori, i he ajudat a posar en marxa, junt amb d’altres diputats i altres companys i companyes de PODEM, noves formes de fer política com el Parlament Obert.

L’objectiu de CSQP i PODEM és crear una majoria alternativa de govern a Catalunya que no passi per CDC ni per Artur Mas. Nosaltres ens oposarem, sens dubte, a la investidura de Mas com a president de la Generalitat, però ho hem de fer estant a l’alçada del moment i defensant un canvi polític i social, basat en el dret a decidir-ho tot, que reculli l’esperit de les mobilitzacions socials dels darrers anys.

I no acabem aquí, tenim una nova oportunitat, ens hem de deixar la pell per a què el proper 20D PODEMOS guanyi les eleccions i hi hagi un canvi polític en l’Estat espanyol.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s