Els monstres, la solidaritat i les persones.

Acabo de veure les imatges que ens arriben aquests dies dels atemptats de París. Realment esfereïdores, la mostra d’una barbàrie que molta gent no veu fins que li toca a la vora, fins que, com cada cop que hi ha situacions límits, els monstres de la nostra pròpia societat es deixen veure.

Hem vist com gent aprofitava el que estava passant a França per fer proselitisme racista, xenòfob i islamòfob. Posant al mateix sac a tota la comunitat de l’islam per uns fets d’uns bàrbars. És com si algú hagués ficat al mateix sac a tots els cristians per la matança a Noruega del 2011, exactament una barbaritat. I aquest és un dels monstres que ara recorre Europa, un monstre que a molts països, en especial França, té nom propi i de partit polític (FN), i que per desgràcia, aquests fets tan macabres els beneficien en la seva carrera electoral.

Hem vist també com el monstre de la guerra sortia a passejar. El famós proverbi de “ojo por ojo” es feia realitat amb el bombardeig d’una ciutat a Síria per part d’avions francesos. Encara moltes recordem aquell clam dient “No a la Guerra” de la passada dècada, i ara, estem veient com el monstre de la guerra surt de la maneta d’alguns presidents i governs que ens han ficat en aquesta espiral de violència

Però contra els monstres que apareixen, sempre hi ha persones que els combaten. Aquelles persones que ahir van fer trending tòpic el hashtag #YoTeAcompaño. Una campanya on la gent s’oferia a acompanyar pel carrer als musulmans que tinguessin por a ser agredits pel racisme i la xenofòbia. Un exemple, de com una societat és capaç d’organitzar-se, protegir-se i integrar-se, un exemple de com l’amor, és el valor més gran d’un revolucionari.

I de persones no en falten i avui les he vist a Palestina. Allà aquest tipus de coses passen contínuament amb la diferència que, quan exploten bombes, no poden fugir, perquè es troben una reixa. Allà saben que el dolor i l’horror que significa viure amenaçats, tot i saber, quCT2l1kzXAAAyNPc.jpg largee molts dels governs europeus contribueixen a crear les guerres a casa seva, eren els primers que es solidaritzaven amb París, sentint-se partícips d’aquest dol col·lectiu. I això torna a ser un gran exemple, el millor lluitador contra els monstres del racisme i la xenofòbia. La fraternitat humanitzada, a l’estima de qualsevol, independentment d’on vingui, independentment d’on estigui.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s