Ahir donàvem veu al Parlament a la Xarxa antirepressió de familiars de detingudes La veu de les víctimes de la repressió a la dissidència. Els pares i mares organitzats en col·lectiu que ens demostren com juntes som més fortes. Pares i mares que sobretot en dies com avui, amb els fets de Gràcia, donen exemple de què necessitem canviar. En moments així, m’alegro de poder ser allà dins per donar aquesta oportunitat a la gent del carrer, fins ara sense veu.
Llàstima que la Direcció de Policia no es quedés per escoltar-los. Prioritats, potser, que demostren que encara queda molt per fer. Ajuda’m a difondre aquesta lluita, que la veu dels fins ara sense veu arribi a cada orella, a cada barri i a tot arreu.
De Cornellà, des de l'àtic 